ERASMUS+ DIGITAL TOOLS FOR CULTURAL HERITAGE EDUCATION
Font: Digital Tools for Cultural Heritage Education. Pietro Antichi.
Dins del marc del nostre Projecte Erasmus+ 2024-2025 anomenat: Knitting Peace! (Teixint la Pau!), la Zenda de ciències socials, especialitzada en memòria històrica i la Júlia de Visual i Plàstica, hem anat a Atenes a fer la formació: Digital Tools for Cultural Heritage Education.
Primeres Impressions…
El camí cap a l’acadèmia és feixuc, fa calor i hem de travessar una carretera per un pont que fa de frontera entre dues Grècies antagòniques però complementàries alhora. La dels monuments arreglats, souvenirs i turistes versus la de les cases apuntalades, els gyros i els grecs de barri.
Tot plegat per arribar al que serà també un curs plural però amb dos eixos, est (romanes@s i polones@s) versus oest (frances@s i espanyol@s), un total d’11 persones i una grega, la Stella, que ens guiarà justament la meitat del viatge: la de la història de Grècia antiga versus la Grècia digitalitzada.
Així comencem el nostre viatge, el nostre aprenentatge i com sol anar bé, comencem pel començament: la prehistòria a Grècia.
Ens han dit que properament anirem al Museu Arqueològic.
…i primers aprenentatges.
L’Stella ens ha deixat molt clar que les sessions no serien unidireccionals, sinó dinàmiques i participatives. Ha estat seguint aquesta línia, doncs, que conjuntament hem anat desgranant la importància de treballar el patrimoni cultural a l’educació. Entenem que és a partir de conèixer el nostre passat que podem entendre millor el present, i que a base de sentir-se identificat amb la pròpia cultura és com podem sentir respecte per totes les altres, compartint aquest coneixement i interactuant amb persones diverses i amb d’altres punts de vista.
Al llarg d’aquests dies hem anat construint un pont entre aquesta herència cultural i les noves tecnologies. Per una banda, explorant el Museu de l’Acròpolis, l’Arqueològic, i l’Stavros Niarchos Foundation, i nodrint-nos de debats tan interessants com la reflexió sobre el dret de pertinença d’aquests béns, apel·lant al fet que bona part de les restes arqueològiques de l’Acròpolis, per exemple, es trobin exposades al British Museum de Londres. I per l’altra, buscant les eines més adients per tal d’explorar tot aquest potencial cultural a partir de la tecnologia digital.
Un dels recursos que ens han presentat amb aquesta finalitat són els jocs de gamificació, els quals són una metodologia d’aprenentatge on s’utilitzen tècniques pròpies dels jocs a d’altres processos per tal de facilitar la seva realització i/o comprensió i aplicar-les així a l’àmbit educatiu. Concretament, hem estat practicant amb la web Quizizz, la qual ens permet crear qüestionaris online que els nostres alumnes poden respondre com a tasca o com a joc en directe. Hem estat elaborant possibles qüestionaris a partir de temes relacionats amb la nostra matèria, i mitjançant l’ajuda de la IA els hem anat perfilant segons el nostre criteri.
Per dur a la pràctica la interrelació d’aquestes eines directament amb el món museístic, vam realitzar una espècie de gimcana a la Stavros Niarchos Foundation. Per fer-ho, vam utilitzar l’aplicació Actionbound a les seves instal·lacions en el rol d’alumnes. Un cop vam experimentar com funciona en primera persona, ens va tocar aprendre com entrar-hi com a professores per tal de crear una activitat. Serveix per estudiants i docents que vulguin utilitzar la tecnologia per interactuar en espais públics.
Durant la nostra visita al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes, vam tenir l’encàrrec de fer una fotografia a la peça que més ens cridés l’atenció, per tal de poder fer un VTS el següent dia a l’aula, a partir de l’eina digital “Artful Thinking Palette”. Aquesta eina busca integrar les arts visuals, el teatre, la música i d’altres disciplines en el procés de pensament per generar solucions innovadores.
Us anomenem algunes de les aplicacions que ens van suggerir per continuar explorant:
– Edupuzle: aplicació web amb finalitat educativa, la qual permet crear qüestionaris d’avaluació, basada en la metodologia d’aula invertida.
– Mozaik education: software de presentació per l’aula eficaç amb llibres de text digitals, presentacions animades, deures online, etc.
– Arloopa: aplicació per experiències de realitat augmentada. Només per mòbils.
– Google earth: és un sistema d’informació geogràfica que et permet explorar el globus terraqui de manera virtual.
– Google Arts an Culture: aplicació que desenvolupa eines i tecnologies perquè les organitzacions culturals puguin exhibir i fer difusió de les seves obres en format online.
– Ideogram: és una plataforma que utilitza la intel·ligència artificial per generar imatges a partir d’un text.
– Fliki.ai: es tracta d’una web que et permet crear vídeos i veu en off a partir de text amb veus generades per IA.
També vam estar practicant amb l’eina de l’storytelling com un recurs per promoure la comunicació intercultural. Aquesta tècnica busca connectar emocionalment amb l’altre a través d’una història. D’aquesta manera, el missatge arriba al públic tant de manera racional com instintiva, ja que aquest s’hi pot identificar fàcilment a través d’una història de vida similar a la seva.
Per la seva creació vam haver de partir d’un moment històric i utilitzar els buscadors Europeana i Historiana per tal d’extreure’n entre 3-5 imatges aleatòries que ens parléssin d’aquest. A partir d’aquestes imatges, com si es tractés d’un joc dels surrealistes, les havíem d’ordenar lliurement i crear una història. Nosaltres vam decidir parlar sobre la Guerra Civil espanyola i l’exili dels republicans a França.
En finalitzar la nostra estada, l’última sessió la vam dedicar a reflexionar sobre l’educació, a partir de la metodologia de Salman Khan, el qual ens parla de reinventar l’educació a partir del model d’aula invertida o “The flipped Classroom”:
1- Els alumnes es preparen a casa per participar a les classes (a través de vídeos…). L’equivalent a la teoria a les classes magistrals.
2- Durant les classes, els estudiants practiquen aplicant els conceptes amb feedback (fan el que en educació tradicional serien els deures).
3- Després, els alumnes comproven el seu nivell de comprensió i amplien el seu aprenentatge.
I així ens acomiadem d’Atenes, una ciutat amb una forta personalitat que combina les ruïnes d’una antiguitat gloriosa amb les ruïnes d’un present en crisis constants. Aquestes dues Grècies antagòniques però complementàries que ens han fascinat per l’estoicisme d’un passat ja llunyà que es manté d’empeus omnipresent i per la força d’un present reivindicatiu que es manté resilient malgrat les vicissituds.
